El primer gos de la meva vida es deia TOM, era un gos abandonat que va ser adoptat pel meu avi matern. Barreja de Golden Retrevier amb caçador, el recordo afectuós, intel·ligent, juganer, protector i llest, molt llest. Només el veia per vacances l quan anàvem a veure els avis. Va despertar en els meus germans i en mi un amor incondicional pels gossos que es traduiria en un insistent desig de voler tenir-ne un de propi. La insistència dels fills pot moure muntanyes i els meus pares, en contra del que realment volien, van comprar un petit gos de raça Pequinès, l'ESQUITX. Un cop el vam tenir a casa la cosa no era el que ens havíem imaginat, aquell cadell pelut, juganer, va passar a ser un mascle dominant en tota regla.

En catorze anys que va durar la seva existència, va mossegar a la família, amics i desconeguts. La relació amb els altres animals de la seva espècie tampoc era per llençar coets. Sincerament...no va ser com un s'espera que sigui un gos. I què vam fer? Aguantar estoicament les impertinències d'aquell ésser de cinc quilos. Però el dia que va morir, vam tenir un sentiment de dol, curiós no?

Anys més tard, la meva parella em va regalar un cadell de Canitxe mitjà, la REINA. Ni ho havia demanat ni m'ho esperava, però no em vaig poder resistir al seu encant natural. L'educació que li vaig donar va ser nefasta: Malcriada, dependent emocional, s'orinava a casa, destrosses (típics d'un cadell, però aleshores no ho sabia). Va viure catorze anys, però no els recordo especialment bons en la meva relació amb ella (Tant de bo la tingués ara, seria tan diferent...)

Més tard vaig conèixer un ensinistrador caní. Em convidava a anar a ensinistraments reals. Aquests es feien a les cases particulars dels amos. Cada cas era diferent, però tots tenien un patró comú: la gran majoria dels amos tenia escassos coneixements sobre què era un gos i quines necessitats podia tenir. Això em va fer reflexionar i vaig aprendre com de confosos estan la majoria dels amos, igual que ho havia estat jo amb el meu caniche, o els meus pares amb el pequinès.

Durant els quatre anys que vaig estar com a alumna anant a diferents cases amb el meu mestre, em vaig adonar que en la majoria dels casos demanaven la nostra intervenció quan el gos ja havia mossegat algú o els veïns es queixaven perquè el gos no parava de bordar. En definitiva, érem com el SEM, una urgència a resoldre. En el menor dels casos ens havien trucat per educar cadells i començar des del principi.

Deu anys després de començar aquesta aventura, les coses han començat a canviar pel be de tothom, amos i gossos. Cada cop hi ha més professionals del sector, però no ens deixem enganyar, crec que estem encara a la prehistòria de l'educació canina i tots ens hem de posar les piles per evitar els casos d'abandonament caní (i felí) a causa de la no comprensió de l'amo sobre les necessitats del gos.

​

LA MEVA TRAJECTÒRIA

 

Actualment sóc la directora i gerent de UAU by Marta Vila

 

Actualment treballo de:

Tècnica en Intervencions assistides amb gossos en geriatria (2014 - Actualitat)
Especialista en educació canina integrada a l’entorn educatiu (2016-Actualitat)

Formadora dels cursos privats a UAU by Marta Vila. (2018-Actualitat)

Educadora canina de l’Hospital veterinari Canis de Girona. (Desde 2018 fins l'actualitat)

 

Fins el 2022 vaig ser:

Directora de Teràpies Canines. (2018-2022)

Tècnica en Intervencions assistides amb gossos en geriatria (2014 - 2022)
Especialista en educació canina integrada a l’entorn educatiu (2016-2022

Formadora dels cursos privats a UAU by Marta Vila. (2018-2022

Educadora canina de l’Hospital veterinari Canis de Girona. (Desde 2018-2022)

 

Formació com a educadora canina experta en modificació de conductes a Teràpies Canines. (2014-2016)

Formació com a tècnica en intervencions assistides amb gossos a Teràpies Canines (2014)

 

Professora a la UdG en el Grau de Publicitat i Relacions Públiques (2017).

Dissenyadora gràfica i editorial. (1997-2014)

Grau universitari en Arts de la University of Southampton (1996)
Formació professional com a dissenyadora industrial a l’Escola Elisava. (1996)

​

Més informació:

Marta Vila Puente - Tel. 633 583 735 uaumarta@gmail.com
Instagram: UAU by Marta Vila
Tik Tok: UAU by Marta Vila